Comunicació canina I
COMUNICACIÓ CANINA I
Què és la comunicació?
La comunicació és l’intercanvi d’informació.
I perquè hi hagi intercanvi, ha d’haver-hi una emissió i una recepció
Partint d’aquesta descripció, hem de saber que cada espècie té les seves maneres de comunicar-se i que els gossos, no són menys.
Igual que amb les emocions us deia que entre els gossos i les persones tenim molt en comú, pel que fa a la manera de comunicar-nos, en tenim maneres ben diferents. De vegades, nosaltres ens empenyem, en creure que sabem el que ens volen comunicar, però no són coses reals canines, són humanes. Em refereixo a la tendència a la humanització que tenim en moltes ocasions. Igual que de vegades, solem generalitzar (té la cua alta, perquè està content). I aquest és un altre gran error
Per facilitar la comunicació amb aquests membres de la família, cal que coneguem bé, abans de res, el què ens diuen en cada moment.
Els senyals de comunicació canina estan dissenyades per:
• Incrementar distància
• Reduir distància
• Expressar cortesia, senyals amistoses, per resoldre conflictes, per expressar por, reticències o incomoditat
• I com no, per expressar alegria i felicitat.
Els senyals més subtils, ens donen molta informació
• Canvis de pes
• Postura, tensió muscular de la boca i del cos
• Parpelleig, llepats de trufa, badalls, olorar
• Mirar o no mirar
• Dilatació pupil·lar
• Comissura de la boca
• Doblegar el colze
• Freqüència respiratòria
• Velocitat i direcció del moviment
• Posició i moviment de la cua.
Tota aquesta informació, l’aniré ampliant més endavant, però aquí, el que m’agradaria, és que tingueu en compte quelcom molt important:
No podem generalitzar!!
És a dir, si sabem que quan mouen la cua, és senyal que el gos està content, NO podem dir que tots els gossos que mouen la cua, és perquè estan contents.
Hem de saber analitzar, i per això, hem de tenir en compte coses com:
• Edat
• Mida
• Raça
• Estat emocional
• El seu passat
Tot això pot influir a l’hora de comunicar-se i en cada situació, amb cada gos, en cada escenari… tot pot ser diferent.
No és el mateix un gos d’edat avançada, que un gos jove. El primer pot tenir menys paciència i en una mateixa situació, poden reaccionar diferent. El gran pot tenir una comunicació més ostensiva, més exagerada.
No és el mateix que ronqui un gos braquicèfal, que un gos amb morro llarg. En els primers, és quelcom molt habitual donat que tenen una tràquea més petita i la seva respiració ja fa aquest soroll. Per tant, no pensarem que està intentant comunicar quelcom.
No és el mateix un gos amb por, a un gos sense por
No és el mateix un gos amb un trauma, que un gos sense,
Com us deia…. s’ha d’analitzar cada situació i cada gos, en cada moment.
NO GENERALITZEU
